cuentos de los días sumergibles


Et veig

la maleïda combustió lenta del nostre living
on hi veiem las cases dels altres.
hi havia una noia fumant a la seva finestra.
pensativa, no mirava enlloc.
deu haver sigut deixada, vas dir,
potser acaba de masturbar-se
tot imaginant la neu.
jo, recordo, volia ser el fum a la seva boca
pujant des d'el tercer pis
cap a un cel magnètic.
vàrem fer el sopar: pastís de verdures
després una pel·licula.
tots dos asseguts als extrems del sofà
seguíem mirant en secret les finestres
compartint un cigar que ens dividí
com les quadres d'un comic.
al capdamunt de l'aire humit
recordo un silenci
de passar les fulles.

[ ]

XML