cuentos de los días sumergibles

Ja està.
Aquest és el final.
N’estic fart de les teves bestiesses
del teu terror
i les teves declaracions
presuntuoses.
He col•locat un forat
per veure com t’esvaeixes.
Vull acomiadar les teves espines
i dibuixar una foscor
més tranquila.
Suposo que ho comprens.
Ets intel•ligent
i tens una sensibilitat d’espurna,
massa neta i prima
per aquests temps.
El teu sentit de l’humor
n’es la proba;
et quedes descobert
nu com l’os del prèssec
vulnerable i tant insolent
que fins i tot els morts
ploren de riure.
Sí, tu ets un fals poema,
sublim i inaccesible.
Haig d’acabar amb tu;
de la teva sintaxi
fins a les ungles.
Haig d’esborrar els teus sorolls.
Així ha de ser.
Necessito aquest cos
per a mi sol.
Com podré, si no,
ocupar el dels altres.